El vent de Catalunya
Muntanya de Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan. —
Si porta missatges,
no cal paraules.
Puc entendre.
Quelcom dins de mi
parla la mateixa llengua.
Hi ha dies que tinc dubtes:
quan miro les muntanyes,
tan lluny com les pugui veure,
penso:
Existeix un vent més enllà?
Si de cas,
existeixo jo,
sense aquesta brisa?
Silenci.
I l’ànima morta
vol fugir del seu cos.
Tot el que vaig intentar
per ser vent
m’ha decebut.
Pero m’ha portat
ara
i aquí.
I és magnífic.
Peró el paisatge també fa silenci.
L’única resposta:
a sota, als camps,
els brins d’herba,
imperceptiblement,
es mouen. —
♡
